Amb una voluptuosa arquitectura modernista que esclata enmig de dos carrerons, l'espectacular Palau de la Música és un escenari privilegiat i tot un símbol de la ciutat.
L'esclat de la creativitat
Un segon de silenci que es fa etern. El mateix que fa el públic en acabar de sentir una simfonia perfecta o un ària en la veu pura d'una soprano. Un silenci que es trenca en esclatar en un aplaudiment aclaparador. Això és el que se sent quan s'entra per primer cop al Palau de la Música. Exuberant, voluptuós, impressionant… no s’esgoten mai els adjectius per descriure el magnífic edifici de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, l'única sala de concerts declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al 1997, un edifici modernista pels quatre costats que reflecteix la voluntat de modernització de la ciutat de Barcelona.
La història comença el 1905, quan Lluís Domènech i Montaner, un dels creadors de la corrent del modernisme català, va rebre l'encàrrec de construir un auditori per acollir l'Orfeó Català. Amb total llibertat creativa, va projectar una al·legoria de la natura en què nimfes, flors i ornaments vegetals creaven un marc perfecte per sentir la música. L’edifici es va construir al voltant d’una estructura metàl·lica recoberta de vidre, una idea molt avançada per a l'època, i hi va integrar totes les arts aplicades: l'escultura, la forja, el vitrall i la ceràmica. Domènech i Montaner va voler també que la llum fos un element arquitectònic més, per això els grans vitralls, els finestrals i la lluerna central inunden de llum el Palau. El modernisme que es reflecteix al Palau de la Música és més que un corrent estètic: representa tot un moviment ideològic que buscava la modernització de la ciutat.
Un escenari privilegiat
Des de la seva inauguració el 1908, el Palau de la Música, enclavat al centre del districte de Ciutat Vella, ha estat un escenari privilegiat per a la música, però també per a la política i les idees. Grans mestres de la música com Enric Granados, Manuel de Falla, Maurice Ravel, Igor Stravinsky o Frederic Mompou van fer el seu debut en aquest auditori. El Palau de la Música és una sala de referència no només dins del món de la música o de l'arquitectura modernista: és el símbol de tota una època a Barcelona, l'edat en què la ciutat es va fer moderna.
